Avui ja és l'últim dia que estaré sol aquí. Aquest vespre arriba el Jose de Las Vegas, i ja tindré algú amb qui parlar durant el dia. Realment es nota molt com afecta passar-se un dia sencer havent dit poques paraules. Simplement, escollint un plat del menú, dient "fine, thanks" i poca cosa més.Mentre treballo he estat escoltant la ràdio per internet. He trobat una pàgina on et van fent una selecció d'artistes en català força interessant. Així les hores de feina passen més ràpides.
Després de treballar, he sortit amb la bici disposat a anar a Key Biscayne a tornar-la al seu propietari, el Jose. Així de passada, m'he trobat amb una parada del bus que hauré d'agafar des d'allà per tornar. Sort que se'm ha passat pel cap de mirar quin és l'últim bus que passa, ja que aquest és a les 19 i poc, i ja són les 19.30. Doncs res, ja la tornaré un altre dia, perquè no és plan de quedar-me a 15 Km de l'hotel i sense manera de tornar. Així que m'he decidit a donar un tomb tranquil per la zona del voltant de l'hotel, al costadet del mar. Hi ha un passeig marítim força tranquil.
Realment, m'ha anat bé fer aquesta volteta, perquè portava un dia força cansat i amb un humor estrany, i la briseta marina (un aire de ca'l deu, però en direm briseta), m'ha servit per aclarar-me una mica el cap i per agafar amb optimisme el dia següent. He anat a sopar al meu italià preferit i després cap a l'hotel. La llàstima dels dies entre setmana és que tinc poquet per explicar. Em passo la major part del dia tancat. Si casi se'm ha anat el meu moreno "mulato" (vermell "cangrejo", però també queda millor moreno "mulato"). Bé, així no us queixareu els que dieu que escric la biblia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada