Miami Strikes Back - Part 4

Dels vehicles a Miami

Com més o menys tothom té clar, a Amèrica en general hi ha un vehicle majoritari, que és sens dubte el "cotxe gran". Per aquí Miami es poden veure tot tipus de cotxes grans, des del Grand Cherokee a un Hammer Limousine (tot i que m'ha sorpres veure un parell de Mini Couper). Doncs avui he vist una mica més de varietat, cosa que m'ha sorprès gratament.

Aquest matí he anat a Terra a fer una petita reunió i abans d'entrar, tot esmorzant en un bar d'aprop les seves oficines, miro per la finestra i em trobo el següent panorama. Dos policies amb la seva moto aparcada sobre l'acera i ells drets al costat, parlant amb un altre policia "motero", sobre la seva moto aturat al mig del carrer. Portaven una estona allà i per això m'han cridat l'atenció. El que tenia pinta més curiosa era el que estava assegut a la seva moto, ja que era purament un "motero". Unes botes llargues per sobre els pantalons de policia, samarreta blanca amb l'escut a la màniga i tirants per sobre la mateixa. Tota aquesta indumentària no aconseguia amagar una panxa fruit de molts anys de cervesa en bars de carretera i un bigoti típic de la professió. Quan hem acabat d'esmorzar i hem sortit del bar, no he pogut evitar la temptació de fer-li una foto a aquelles motos de policia. Si a Barcelona tinguessim les mateixes, de ben segur que els mossos imposarien més respecte.

Després de la reunió he cap a la oficina (per fer una altra reunió, com no) i a l'hora de dinar he anat amb el Jose i dos clients al Novecento, el restaurant-pub de moda de l'acerda del davant la oficina. Just quan hem sortit, amb una mica de pressa perquè començava a ploure, ens hem trobat amb un d'aquells cotxes que fan por només de mirar-lo. Aquells cotxes amb carrosseria inmensa, que els seus llums t'arriben a l'alçada dels ulls, i que quan vols pujar-hi has de prémer un boto perquè el cotxe baixi d'alçada. Un cop acabat el dinar he presenciat un acte que es deu heredar dels avantpassats del Far West. L'acte de desenfundar. Al moment que la cambrera ens ha portat el compte, el Jose i els dos clients, amb una agilitat ben digne, han tret les seves tarjetes de crèdit i les han deixat a sobre el compte. Llavors la cambrera se les ha endut i ha tornat amb tres rebuts. Sense protestar, cadascú ha començat a fer comptes del percentatge de propina que pagarien i tots contents per haver pagat una part del dinar (i jo encara més per no haver-ne pagat cap!)

Ja a la tarda, hem sortit d'horeta de la oficina i hem anat cap a Key Biscaine (l'illa on viu el Jose) per agafar una estona la bici. Hem donat una volta pel parc natural i de tornada hem passat per un Blockbuster i he vist un vehicle que realment també l'he vist força freqüentment per allà. És el típic cotxer que portaries en un camp de golf per anar d'un forat a un altre. Realment ha de ser pràctic per les zones residencials. Miraré quina cilindrada tenen, per si en puc llogar un.

Després hem quedat amb la seva dona i hem anat a sopar a un restaurant d'allò més insòlit per aquelles contrades: un restaurant Americà. Si, si. Amagat rera un aparcament de vaixells (una espècie d'estateria gegant on emmagatzemen els vaixells de pesca i els llots, de 6 o 7 pisos d'alçada) ha aparegut un restaurant a l'aire lliure on hi van els pocs americans que hi ha a Miami. Una banda en directe amenitzava la vetllada, tocant música country i música típica americana. Per sopar ens han donat alguns plats de peix molt bons, tot i que hem agut de menjar il·luminats per una espelma innocent que feia un esforç per brillar.

Després d'això cap a casa altra vegada, que demà és cap de setmana i s'ha d'intentar aprofitar. El problema és que estaré totalment sol, ja que ningú que conegi està a la ciutat aquest dies. Aquí tothom viatja i els ha donat per viatjar a tots a la vegada. Així que m'hauré d'espavilar per no aburrir-me. Demà us explico.