El dia 10 toca anar a Ginebra, a una convenció sobre projectes d'internet basats en continguts audiovisuals.El 'Trip' comença el dia 9, agafant l'avió a les 17.00 amb vol directe a Ginebra (aquesta vegada si), però amb companyia de baix cost. Quina diferència amb Swiss! L'arribada té bona pinta, sembla que m'espavilo ràpid. Trobo un autocar del meu hotel que m'hi porta directament. Tot i que està a 10 minuts, caminant no arribo segur, la ciutat és totalment diferent al que estic acostumat.
A les 20.00 ja estic a l'hotel, i he d'esperar a dos companys amb els que farè la conferència, tot i que no els he vist mai i no se ni quina cara tenen. Hem preparat la conferència per telèfon i avui quan hi siguem els 3 a l'hotel acabarem de preparar les últimes coses.
Vaig esperant, faig un cafè al bar de l'hotel, vaig passejant pel rebedor i, finalment, surto a fora a fer un piti. Collons quin fred que fa a Ginebra, fumar és dolent, i llavors miro a través de les finestres de l'hotel i veig a la gent dins el rebedor fumant! M'han acostumat tant a sortir a fumar a fora que ho faig instintivament.
Finalment, quan s'acosten les 23, em poso a sopar perquè estan a punt de tancar el restaurant i els companys encara no han arribat. Ells arriben una mica més tard i ens posem a fer reunió per planificar la presentació de l'endemà. Acabem prop de la 1 de la matinada, i quedem per esmorzar a les 7 del matí. Quin ritmazo, millor anar a dormir, tot i que costa una mica, més que res perquè a la mateixa planta de l'hotel s'allotja la tripulació d'uns quants avions, i hi ha una mica de moviment pels passadissos.
L'endemà al matí, comença l'espectacle. Traje i corbata, a joc amb la ocasió, que anem a la Comissió Europea a defendre un projecte Espanyol. Quan arribem, ens donen acreditacions i començem a passejar pel vestíbul amb el somriure als llavis i les targetes de visita entre els dits. Nosaltres som els últims a presentar, cap a les 5 de la tarda, i durant tot el dia van presentant les iniciatives d'altres països: Francesos, Alemanys, Suecs, Suïsos, Holandesos, etc. Sembla mentida, presenten projectes d'I+D, començats des de fa dos anys, i amb previsió de que duri uns 10 anys més, parlant de tecnologia que no existeix i, en definitiva, venent fum, com fem tots. El més fort és els pressupostos que s'hi destinen. Bé, tampoc no entraré en més detalls, era com una reunió de comercials allò, i tots sabem com són.
Després de dinar allà i no parar de fer relacions socials (qui m'ho havia de dir a mi, tot el dia parlant amb gent que no conec de res, de temes que no entenc, i en anglès, per suposat), doncs arriba el moment de pujar a l'escenari davant de 50 persones preparades per mesurar les teves paraules i creant preguntes punyents i deixar anar el discurs en anglès d'una cosa que t'has tret de la màniga però que és mooolt interessant, per tal que els senyors de la UE t'ho subvencionin.Com dubtar-ho, estava força nerviós i va sortir com va sortir, un catalanet parlant en anglès 'open de dor, clous de uindou'. I de fet n'hi ha testimonis. Ho van gravar tot en video i ho han penjat a internet, per que la gent es faci una idea de la capacitat idiomàtica de la gent:
http://videolectures.net/nim07_panareda_ma/
Tot i això s'ha de fer una menció d'honor a la gent de la UE. Han escrit el meu cognom correctament quan la gent d'Espanya és incapaç de fer-ho.
I bé, després de deixar-ho anar tot un es queda més descansat pensant, 'ja ha passat el pitjor', però encara un s'ha de sentir que vingui un dels organitzadors durant la pausa a parlar-te i a dir-te: 'Hola xicot, jo que soc més gran, et donaré un consell...'. És el problema de que se'm vegi la cara tant jove. La corvata no enganya i els és igual si portes des dels 18 treballant, ets un crio i necessites consells.
Després d'això ja poc més, es va obrir un forum de discussió, on els magnates de tots els països de la UE es van posar a plantejar-se si tenia sentit fer la competència a Google o no. Quina enveja que es respirava. Per desgràcia, vaig haver de sortir pitant d'allà per arribar a l'avió. La primera vegada que entro a un avió amb el traje.
En resum, una bona experiència veure les entranyes de la UE, què es el que es mou a dins i com és la gent que si mou, com peixos, però millor que no sigui massa sovint, que encara em començaran a cobrar els consells.
Fins al proper viatge.
PD: Us deixo la web del esdeveniment, per si us aburriu i voleu passejar-hi:
http://ist-chorus.org/geneva---october-10th-07.php
