eBDTour '08 - Miami Day 2

Dia de Ruta

Ja estem a Miami i sembla que el Jet Lag no m'afecta. Em desperto a les 10 del matí de Miami, fresc com una rosa (aixi escrit queda molt raro..).

Faig una miqueta el ronso a l'habitació de l'hotel i baixo a esmorzar tard al bar de l'hotel.

Cap a les 13:30 em trobo amb el Jose i la seva dona, i ens anem a donar un passeig per la part sud de Florida. Anem baixant fent visites per una de les zones més pantanoses de La Florida, Homestead. Per allà passem per la central nuclear (nuclear? potser és central tèrmica, no ho se), per una base aèrea, pel circuit de la Nascar, etc. i parem a dinar a un restaurant del "Pirata noseque".

És tot una zona super-super-gran. Ténen terreny per estona. Hi h aunes carreteretes ben rectes que es van creuant les unes amb les altres perpendicularment, el pitjor malson de Gaudí. A les zones on hi ha terra, està ple de criaders de palmeres, però la majoria de zones, just al costat de la carretera hi ha matolls d'uns dos metres d'alçada que no deixen veure res. Quan t'hi fixes millor, te'n adones que aquests matolls no creixen sobre la terra. Just al costat de la carretera ja és tot aigua. Un lloc perfecte perquè el cocodrils campin tranquil·lament.

Després d'això, ja passem per una zona una mica més civilitzada on anem a fer un cafè en un centre comercial "de lujo" i passem per una llibreria enorme.

El que m'ha sorprès més de la ruta ha estat unes ciutats que hem anat passant, amb un munt de cases de espectaculars. I diuen que hi ha crisi.. Fa gràcia perquè totes les cases ja ténen al costat de la carretera uns cartellets dient a quin candidat dónen suport per les eleccions. He d'aconseguir una foto d'això.

Després de tota la ruta, em deixen a l'hotel i vaig a sopar al Novecento, al costat de l'hotel i aviat a dormir, que estic força rebentat i demà ja és dilluns.

eBDTour '08 - Miami Day 1

Viatge, viatge, viatge...

Comença un nou viatge d'empresa, tornem a Miami després de mig any. Començo trobar-ho familiar.

El primer dia, bàsicament, consta de viatge. Surto de Barcelona el divendres a les 21.30, després de tot un dia de preparatius. Agafo un vol d'Iberia que em porta fins a Madrid on em donen un suc de préssec i un mini-kitkat (Mmm...gràcies, senyors generosos). En arribar a Madrid, veig que el meu següent vol, cap a Mèxic (si, Mèxic, després us ho explico), surt a la 1:30. Tres horetes d'espera, no se com no em vaig adormir. Per sort al costat de la porta d'embarc (no se com s'escriu) hi ha una zona de fumadors, i aprofito per començar-me el llibre que m'han regalat: "El último Merovingio". Això em manté prou despert.

Quan aconseguim pujar a l'avió, m'adormo esperant que arrenqui, això ja denota el cansament acomulat (i només portava un avió!). Al final conseguim enlairar-nos en un vol de 11 hores cap a Mèxic. Cap a les 3 de la matinada, els senyors d'Iberia decideixen donar-nos una mica de sopar. Ho vaig agraïr de tot cor. El viatge se'm va fer lent, entre mirar les pel·lícules que ens posaven (Superagente 86, la de l'Eddie Murphy i Hancok), llegir una mica, fer alguns mots encreuats i adormir-me escoltant el nou de AC-DC (no perquè sigui dolent, sinó de cansament).

El motiu de passar per Mèxic és que després de 10 dies a Miami, aniré cap a Mèxic a trobar-me amb l'Albert i el Cristian, dos companys de feina per quedar-nos-hi un mes, i així el vol de tornada l'agafem plegats.

Al arribar a Mèxic decideixo anar ràpid a passar per immigració, recollir la maleta, tornar a facturar pel vol de Miami i passar per seguretat per tenir-ho tot fet i poder anar a un bar de l'aeroport on vaig estar l'atra vegada on hi havia uns sofàs molt còmodes i es podia fumar. Això només em va costar 2 horetes de no res. Al final, arribo a aquell bar, i em trobo que fa 2 setmanes que s'ha prohibit fumar en tot l'aeroport. Obviaré el que em vaig haver d'inventar per poder sortir altra vegada per fer un cigarro. El tabac és molt dolent. Nens no començeu a fumar mai.

Al final i per fi, a les 11 del dematí de Mèxic (les 6 de la tarda per a mi) vaig agafar l'últim vol cap a Miami. Amb tot això, i la rapidesa inhumana del servei d'immigració de la ciutat, a les 16.30 de Miami ja era fora de l'aeroport, amb el Jose (el comercial de Miami) agafant el cotxe per anar cap a l'hotel.

Tot i el tute que portava des de feia més de 24 hores, no em sentia del tot cansat. Devien ser els aires de Miami. I així que el Jose em va proposar d'anar a la piscina de la seva urbanització per relaxar-me després del viatge, i a mi em va encantar la idea.

Al cap d'una horeta, estava de passeig per la platja de Key Biscaine, i després, un banyet relaxat a la piscina sota la pluja. Ni bifidus, ni Red Bull, ni res, això si que "revitaliza cuerpo y mente".

Després vam anar a sopar a una illeta del costat de l'hotel que es diu Brickell Key, una zona força tranquil·la i a les 23 a dormir a l'hotel. Primer dia de viatge, de viatge i de més viatge.

PD: Teniu més fotos al facebook.