Ja estem a Miami i sembla que el Jet Lag no m'afecta. Em desperto a les 10 del matí de Miami, fresc com una rosa (aixi escrit queda molt raro..).
Faig una miqueta el ronso a l'habitació de l'hotel i baixo a esmorzar tard al bar de l'hotel.

És tot una zona super-super-gran. Ténen terreny per estona. Hi h aunes carreteretes ben rectes que es van creuant les unes amb les altres perpendicularment, el pitjor malson de Gaudí. A les zones on hi ha terra, està ple de criaders de palmeres, però la majoria de zones, just al costat de la carretera hi ha matolls d'uns dos metres d'alçada que no deixen veure res. Quan t'hi fixes millor, te'n adones que aquests matolls no creixen sobre la terra. Just al costat de la carretera ja és tot aigua. Un lloc perfecte perquè el cocodrils campin tranquil·lament.

El que m'ha sorprès més de la ruta ha estat unes ciutats que hem anat passant, amb un munt de cases de espectaculars. I diuen que hi ha crisi.. Fa gràcia perquè totes les cases ja ténen al costat de la carretera uns cartellets dient a quin candidat dónen suport per les eleccions. He d'aconseguir una foto d'això.
Després de tota la ruta, em deixen a l'hotel i vaig a sopar al Novecento, al costat de l'hotel i aviat a dormir, que estic força rebentat i demà ja és dilluns.
2 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada