Miami Strikes Back - Part 2

De com Sant Jordi no és Sant George

Primer de tot i abans de res, bon Sant Jordi a tothom, tot i que tothom ho llegirà un dia tard (perquè ara a Barcelona són casi les 6 del dematí del dia 24).

Avans de venir cap aquí em preguntava ... "El dia de Sant Jordi també es celebra a Amèrica?" ... doncs no. Aquí ha estat un dia qualsevol, laborable com a Barcelona, però sense aquella màgia que envolta aquest dia. És el primer any des de fa molts que no regalo cap rosa. D'aquí ve la foto, que la regalo a tohom.

Creia que avui em llevaria a les 4 de la matinada (les 10 de Barcelona) com em va passar l'altra vegada, però la mandra acumolada en el meu cos ha fet que dormís fins a les 8 del matí (les 14 a Barcelona). A la merda el Jet Lag, és millor dormir. Com sempre, per començar un bon dia, he baixat a esmorzar al Deli Lane, el bar del costat de la oficina i he esmorzat com un campió (tot i que no us sabria dir què he menjat) i m'he pres un cafè d'aquells tant horrorosos que fan a Amèrica. A l'oficina, el Jose (el comercial) m'ha donat un mòbil per trucar aquí i les claus de l'oficina ("per si vols venir a treballar més d'hora, o et quedes més tard, o vols venir durant el cap de setmana" ... of course, of course). El dia de feina ha estat com els de Barcelona, tot i que ha vingut acompanyat d'una reunió d'un parell d'hores. Per sort, internet trenca totes les fronteres i he pogut escoltar el Barça des de catradio.cat. He dinat a un Japonès amb el Jose mentre pensavem plans per aquest cap de setmana que ve (a veure si puc llogar una moto).

Al final del dia, després de la llarga reunió i, en adonar-nos que se'ns havien fet les 20 hores, hem sortit de la oficina i el Jose se'n ha anat cap a casa perquè ja era tard. Jo, en un clar intent per no desperdiciar la meva estada a Miami quedant-me tancat al hotel sopant perquè no tenia ningú amb qui quedar, me'n he anat caminant a buscar alguna cosa a fer. El problema és que tinc l'hotel al costat de l'oficina, i l'oficina al centre de negocis de Miami, Brickell Av., el que fa que quedi lluny d'on està la festa. Per sort, el meu sentit m'ha portat fins a una zona prou bona amb restaurants i gent de tota mena. M'he decidit per sopar en un restaurant Italià (sembla mentida però encara no he probat una hamburguesa) força agradable. Allà he estat xerrant amb un cambrer Cubà força agradable (si, ja se que seria millor una cambrera cubana força agradable, però les coses han anat així). La cosa ha estat força curiosa ja que a la resposta "Em dic Marçal, significa Marshall, és Català" ell ha contestat "com el Joan Manel Serrat?". Hem d'acceptar-ho, en Serrat ens ha fet internacionals.

Després d'això i decidit a que no s'acabés aquí la nit, he entrat en un local on sonava música i hi havia gent ballant, una espècie de pub muscial, però millor. Tenien música en directe. Una banda de negres cantant les típiques cançons de negres animadetes. Genial. M'ho he passat de conya. Realment, encara que estigui sol, val la pena sortir a conèixer món. I aquí si que he estat parlant amb una cambrera brasilenya que també era molt agradable.

Ara, ja a l'hotel sembla que comença a ploure (fins ara el temps era molt bo, sense tanta calor com l'altra vegada i amb molt sol), però ja va bé que plogui, a veure si a les oficines es decideixen a apagar l'aire acondicionat. Bona nit i fins demà.