Miami Strikes Back - Part 6

De què collons Miami ni què Florida Beach

Avui és diumenge, i m'he llevat amb la por de si encara continuaria tenint mal de cap. I .. sopresa! El mal de cap ja no hi era. Perfecte, perquè així podré intentar aprofitar el dia més que ahir i, veient la temperatura que fa, potser és un bon dia per anar a la platja .. a la platja de Miami Beach.

Abans de sortir de l'hotel, intento mirar per l'ordinador quina ruta hauré de fer ja que no em ve de gust esperar més d'una hora a que arribi un autobús. I així, agafo la bici i baixo a esmorzar al Deli Lane. El gran problema és que és diumenge i el Deli Lane està força ple. Tant ple que se'n obliden del que he demanat i em passo més d'una hora per esmorzar. Al final, un cambrer sensat, em diu que me'n vagi sense pagar, que només faltaria.

Així doncs, enfilo camí a Miami Beach. Abans de tot, una mica de geografia. Miami Beach és una ciutat (diferent de Miami) que es troba en una illa. Està connectada a Miami a través de ponts (diria que 3). El primer pont és una autopista que va directe, i el segon és una carretereta que va passant per tot de illetes petitones, com petites urbanitzacions. [El tercer és irrellevant per la història]. Jo, amb el meu "gran" sentit d'orientació, vaig tirant a buscar el segon pont ja que pel primer segur que no puc anar-hi. Quan arriba un punt que dubto de per on he de tirar, decideixo seguir uns altres ciclistes que passaven per allà. Sorprenentment, aquesta estratagema amb tant poc sentit lògic, dona els seus fruits ràpidament i em trobo enfilant el camí del segon pont cap a Miami Beach. Aquest camí és força tranquilet, amb un carril bici al costat de la carretera i molts ponts que molt sovint queden tallats perquè ha de passar un vaixell pel mig.

I així, anar fent, al cap d'una horeta arribo al meu destí: La Platja de Miami Beach. És una gran platja que s'extén des de la punta del capdemunt de l'illa fins a baix de tot. M'imaginava que estaria a rebentar però, al ser tant gran, hi havia espai de sobres. La gent només estava just al costat del mar (i força separada) i la resta de sorra estava buida (menys algun troç ocupat pel campionat internacional de Polo). Se que us estareu preguntant ... I hi havia les típiques mosses patinant en bikini? ... doncs mireu, les vaig estar buscant força estona però no les vaig trobar, però si, el nivell de la platja supera el nivell de qualsevol platja nostra. " .. potser si que es mereixen ser els reis del firmament ... ".

Al final, em vaig banyar a la platja, vaig estar una estoneta estirat, i vai anar a dinar en un dels molts restaurants que hi ha al passeig del costat. És un gran passeig, com els de qualsevol ciutat de platja, amb el carrer de dos carrils i una acera petitona. Però en aquest hi havia elements molt curiosos que es podien anar mirant mentre dinaves en un dels restaurants: Hi havia noies amb la caixeta de tabacs i puros al ventre, oferint-ne a tothom, hi havia tot tipus de guiris i de tot arreu (si clar, jo n'era un d'ells), i un espectacle de cotxes i motos constant per davant teu. Els típics cotxes americans, quadrats i aixafats que es mouen com una barca, els cotxes que semblen normals, si no fos perquè porten unes rodes el doble de grans i amb una llanta que no es mou, Harleys de tot tipus i formes. Espectacular.

Després de dinar, vaig decidir anar tornant a l'hotel, per tenir temps de passar una estona per la piscineta a descansar del viatge. La tornada va passar sense més incidents i al final vaig arribar a l'hotel. Em vaig banyar una estona a la piscina i vaig estar un momentet a l'spa. Dic un momentet perquè no hi ha persona humana que aguanti més. Em sentia llagosta allà dins, sembla que t'estiguin bullint. A un cartell vaig veure que l'aigua estava a uns 110ºF .. uns 43ºC, casi res.

Ja per la nit, vaig estar pensant què fer, però el problema és que no tinc massa possibilitats. A la zona on tinc l'hotel, no hi ha massa cosa i ja ho he probat tot, i jo sol ho tinc complicat per allunyar-me d'aquella zona. Per tant vaig decidir tornar a anar a l'italià aquell, que cada dia que probo un plat nou és més bo que l'anterior. Allà em vaig trobar el meu amic, el cambrer cubà agradable, el Guillermo, que quan em va veure arribar em va dir: "Marshall! Que gusto volver a verte!". Alla vaig sopar una torre de Portobello boníssima i després vaig anar cap al pub de música en directe. La llàstima és que els diumenges només tenen un DJ i perd molt.

Però bé, en general ha estat un bon diumenge. Ara em queden un parell de dies més sol i ja tornarà el Jose, que ha anat a una convenció a Las Vegas. I dema dilluns...