Doncs aquí estem de nou, a 4.942 milles de Barcelona, tornem a Miami. Innocent de mi, creia que el viatge seria semblant al de l'altre vegada, que això ja m'ho coneixia i no em vindria res de nou ... innocent. Aquesta vegada, com a mínim l'escala la tenia a New York i no a Zurich, com a mínim no m'allunyo del destí per arribar-hi.Aquesta vegada viatjo amb Continental Airlines i en un avió molt més petit. L'avantatge és que està mig buit, i puc aprofitar el seient del costat per encabir-hi les cames. Al principi creia que no se'm faria tant llarg com l'altra vegada .. però m'equivocava. Quan portava només 3 hores, vaig tenir una alegria veient que el vol arribava a les 14h a New York i, veient que quedava mitja hora, em vaig despreocupar del tema. Quina va ser la meva sorpresa quan me'n vaig adonar del meu error de "novato": Encara no havia canviat l'hora del rellotge, per tant, quedava superar les 6 hores de diferència. Tot i que l'avio tenia unes pantalles petitones on anaven passant pel·lícules, se'm va fer etern. També perquè les pel·lícules no eren res de l'altre món .. "Alvin y las ardillas", "Transformers" i alguna encara pitjor.
Després de que se'm quedi el cul adormit unes quantes vegades, arribo a l'aeroport de New York, al cap d'unes 9 hores de sortir de Barcelona. Al arribar, tot i no ser a New York del tot (l'aeroport és Newark, a New Jersey) crec veure a la llunyania i entre la pol·lució el que sembla l'estàtua de la llibertat. Ja dins de l'aeroport, em sorprèn la olor a fregit que inunda l'ambient, provinent del munt de parades de menjar que s'extenen per les zones d'espera, i uns cartells molt llampans que te'ls trobes a tot arreu on anuncien que allà hi ha un desfibrilador d'emergència. Quina modernitat, ja estic més tranquil, si m'agafa una aturada cardíaca (probablement arrel del consum de greixos de les paradetes de menjar), estic salvat. Un cop allà he de passar l'aduana per assegurar als americans que no soc cap terrorista, tot i que aquests són molt més amables que els que em vaig trobar l'altra vegada a l'aduana de Miami. Un cop tenen clar que no vull atemptar contre el seu president, vaig a buscar la meva maleta per tornar a deixar-la en una altra cinta, simplement per si als senyors del aeroport els ve de gust registrar-la. No és el cas, així que aprofito que ja ho tinc tot fet i que em queda més d'una hora pel següent vol per sortir de l'aeroport per "respirar aire fresc" i enviar els missatges de rigor.L'espera del següent avió passa prou ràpid i tranquil·la, si no fos per un home que s'aburreix i em dona conversa, intentant saber-ho tot de mi i, després, demanant-me que l'ajudi a portar una maleta de les seves. No és per ser desconfiat però ... al igual entro en un avió amb una maleta que no és meva. Per sort tenim seients molt allunyats i em deixa tranquil durant el vol.
Al cap de 3 hores i poc, quan ja és passada la 1 de la matinada a Barcelona, arribo a Miami. El Jose, el comercial d'allà Miami m'està esperant per portar-me a l'hotel. Tot un detall, la veritat, perquè arribo força derrotat del viatge. Tot i això té notícies: el client amb el que m'havia de reunir demà, Mapfre USA, li acaba de dir que no ens podrem reunir. Per tant, demà no cal que em posi traje, tot té la seva part positiva. Després de passar per l'hotel a deixar les coses, el mateix de l'altra vegada i en una habitació molt semblant, me'n vaig amb ell a sopar al "Novecento", un restaurant-pub de moda del costat de l'hotel. Sopo una miqueta, ja que porto tot el dia menjant en hores irregulars i menjar d'avió, que no és gran cosa.Després d'això no em queda res més que pujar a l'habitació de l'hotel i posar-me a dormir, que ha estat un dia dur i dema toca currar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada