Miami Strikes Back - Part 7

De com mouen els diners a Amèrica

Ja torna a ser dilluns, i ja torna a ser laborable. Ara ja fa casi una setmana que estic aquí, i sembla que ja començo a acostumar-m'hi. Ja començo a trobar normals algunes coses, tot i que n'hi ha d'altres, com és el tema dels diners, que crec que no m'hi acostumaré mai.

Com semblaria lògic, pagar en Dollars hauria de ser força semblant a fer-ho en Euros, ja que ara per ara és una moneda "força" semblant. El número dels preus coincideix força i en quant a bitllets i monedes, ells tenen la diferència que $1 és un bitllet enlloc de ser moneda. Doncs bé, acostumat a barcelona ha haver de moure'm força amb monedes, em sorprèn que encara no hagi aconseguit cap moneda americana. És així, els seus preus contemplen l'ús de monedes (que aquí totes són de cèntim), però en el dia a dia, no existeix. En donaré exemples:

- Vas a un restaurant a sopar. et porten el compte, pagues, i et porten el canvi. Fins aquí tot bé. Tu normalment deixes de propina les monedes que t'han portat i tots tant contents. Aquest cas es veu del més normal. Doncs és pràcticament inexistent.
- Vas a un restaurant a sopar, et porten el compte i, o t'inclouen dins el compte el 15% de propina, directament, o et posen al peu del compte uns càlculs per la teva comoditat: el 10% de propina equivaldria a X, el 15% equival a Y i el 20% equival a Z. Així no cal ni que calculis. Quan tu pagues, incloent la propina (normalment el 15%) i t'han de portar canvi, directament ja no et porten les monedes. Se les queden. Si el sopar et costa $20.15 + el 15% de propina, $23.17 i pagues amb $25, te'n tornen $1 i bon profit. Apa.
- I el pitjor cas, i molt freqüent, que em va passar ahir al vespre: Vas a un pub a prendre una Heineken. Costa $7. Ells ja et diuen directament, i de veu, que et toca pagar $8.26, un 18% de propina. Pagues amb un bitllet de $10, perquè no ho tens just i què passa? Doncs que no tornes a veure la cambrera en una bona estona. Si no reclames, $3 de propina, mira que bé.

Ahir va ser un dia força tranquil·let. A la feina, se'm va fer força llarg i al final, quan vaig sortir, vaig decidir agafar la bici una estoneta per desfogar-me. Vaig anar fins a un barri anomenat Coconut Grove, a uns 10 Km de l'hotel, però passant abans per un super a comprar AfterSun, la meva pell m'ho demanava a crits. Com tot, el supermercat inmens, tot és gran allà.

El caminet fins a Coconut Grove és molt agradable. Un carril bici al costat de la carretera, envoltat per zona boscosa on s'hi amagen chalets unifamiliars. Anant cap allà, vaig veure un d'aquells busos escolars i no vaig poder evitar fer-li una foto. Com tot, són grans. La propera vegada que vegi a l'Otto me'l miraré d'una altra manera.

Per la nit vaig fer la ruta de sempre. No vaig poder evitar la temptació d'anar a sopar a l'italià. Realment fan uns sopars boníssims. Vaig anar una estoneta a escoltar música en directe, un grup americà, amb cançons de l'estil Red Hot Chilli Peppers, i després a dormir, que demà al matí tinc una demo tècnica.