Miami Part 6

De com es fan negocis a Amèrica

Avui toca visita directe a un client. Anem a veure amb el Jose a la gent de Terremark, a qui els hem fet nosaltres la web, perquè em coneguin i per parlar de possibles futurs negocis. Hem fet la reunio amb dues persones amb les que havia parlat per mail i, òbviament, m'imaginava totalment diferents. Deuen ser les dues úniques persones, pel que he vist, que no parlen del tot el castellà, així que hem fet la reunió en anglès. Però la part interessant ha vingut després.

Quan hem sortit, hem començat a parlar amb la gent d'allà, contactes, i ens han presentat un proveïdor de serveis amb forces contactes. Erem unes 7 persones en rotllana i, un com ens hem donat la mà, tothom a obert les bosses i ha començat a repartir les tarjes de visita. Allò semblava una competició. Aquí la gent abans de dir-te "Hi" et planta la seva tarja de presentació davant els ulls. Un cop fetes les presentacions, hem començat a xerrar, allà drets i ens hi hem passat com mitja hora parlant d'esports (aprofitant que ahir vam veure un partit de baseball). Així tothom ha quedat content, amb mitja horeta de distenssió, amb una barreja d'idiomes i cultures espectacular: "Yeah, nuestra empresa se dedica a proveer servicios, subcontratando what we can't do, porque what we can do, we do our best, and what we don't, we allow the others to do the rest".

Quan hem tornat, i després d'estar una estona donant suport a un projecte de Guatemala, hem anat a dinar amb un noi que està treballant per nosaltres, i amb el que havia estat parlant per Skype (tampoc me'l imaginava així). Per la tarda hem acabat fent una reunió amb un noi que va venir a la formació de dimarts i dimecres, que va veure en el nostre producte un possible client per ell, enlloc que fos al revés. Ens ha intentat vendre un sistema de formació en vídeos amb les imatges del programa i una explicació per veu. La veritat és que és una bona idea, però com que nosaltres no podem decidir, hem pensat fer una prova i ensenyar-li al director de l'empresa perquè ell decideixi. Així que demà em tocarà explicar-li a un vídeo com funciona el nostre programa.

Entre pitos i flautes (el pobre noi intentant vendre'ns la seva idea, i el nostre comercial intentant-li vendre el nostre producte) se'ns han fet les 7 de la tarda, hora suficient per plegar, tenint en compte que aquí la gent acostuma a plegar a les 5.

Com que no tenia res planificat per avui, he decidit anar-me a relaxar a la piscina de l'hotel, piscina descoberta a la planta 6, que encara que fossin les 19 passades ve molt de gust.

Després d'això he anat a sopar a un restaurant de prop de l'hotel, el Novecento, conegut perquè apart de restaurant és bar de copes. Després de sopar-hi, i de rebre la clatellada que costa (he pagat $30 per una amanida i uns espaguetis ... bé ... els ha pagat l'empresa) he anat a prendre una cervesa a la zona de copes. Quan m'estava prenent la Heineken de $6.90 (propina del 15% inclosa en el ticket), me'n he adonat que aniria d'hora cap a casa, ja que tot i que hi havia força gent, me'n he adonat que el més jove allà em treia 5 anys com a mínim.

Millor anar a dormir i demà serà un altre dia, a més m'han promès que em tornaran a portar per la nit a Miami Beach. Aviam què m'hi trobo.