Miami Part 1

Del Viatge a l'altre punta del món.

El dia 22 de Setembre començo el viatge cap a Miami. Són més de 10 hores de vol, amb escala a Zurich. El vol, tot i tenir tele personalitzada on constantment feien Spiderman3, cansa molt. Tot i això, arribo a l'aeroport de Miami a les 17.25 (les 23.25 de Barcelona). L'aeroport de Miami és la primera presa de contacte amb la cultura americana. Tenen uns agents d'aduanes que no tenen res d'envejar als nostres funcionaris. Es passen 10 minuts (sense exagerar) per a cada persona, i t'ho pregunten tot. És la primera vegada que ve? Per què ve? En què treballa? Què ve a fer exactament? Quan temps es quedarà? On s'allotjarà? I tot això amb el despreci més absolut, que encara sembla que els hagis de demanar perdó per venir al seu país. Després d'una hora de tràmits a l'aeroport, i per sort vaig trobar ràpid la maleta, surto cap a fora i m'esperen els meus guies a Miami, el Jose, el comercial a la ciutat i la seva dona.

Ells em fan la gran rebuda, que s'agreeix amb el cansament acomulat, i em porten amb el seu cotxe (de mides americanes) fins a l'hotel. Em començen a explicar tot el que necessito saber de Miami, són uns grans guies, i una gent molt amable, i em comenten que avui intenti anar a dormir com més tard millor perquè sinó demà em llevaré amb l'hora de Barcelona, i encara no haurà sortit el sol aquí.

Després de veure la meva habitació d'hotel, d'uns 60 m2, amb menjador, cuina, habitació, armari-cambiador, bany, rentadora, secadora, rentaplats, balcó, etc. El Jose i la seva dona em porten a fer una volta per Miami Beach. Espectacular, no té una altra paraula. Barreja de cultures, tothom parla americà i castellà (amb accent sudamericà) indistintament. Veig cotxes inmensos, i cotxes espectaculars, veig Hammers, limousines i Hammers-Limousines. Decidim sopar a una terrassa de Miami Beach, una barreja entre menjar mexicà i japonès. Tot fantàstic.

Al final acabo anant a dormir passades les 12 (les 5 de Barcelona), aviam a quina hora em llevo.